︎︎︎ ENGLISH

The Posttraumatic is a newspaper created by creatives and artists.

Why a newspaper? We believe that a newspaper is an important link between our social reality (built over the centuries by three-headed monsters and the occasional fairy godmother) and the individuals who live in it, because it is an essential communication element and because its content is a fucking drama almost always

When Ulrich Beck, a literate man, assures us that “the media does not respond to the inspiration of the enlightenment but to that of the market and capital” we can only read the news with a distrustful and defenseless frown. Uncle Sam manipulates us to his likings and we satisfy our appetites by feasting on his words as if they were cocaine-coated cookies that only serve to fatten the need to win over arguments at our neighbor’s dinner-table conversations. We do not know if the information we swallow is invented, bought, if they are news clippings curated by a 4channer´s paranoid imagination, or if it is an objective, absolute, eternal truth.

The newspaper is a very common object around us that needs to be reviewed and, the one that you have in your hands, although it does not pretend to be ideal, intends to be a breath of fresh air.

Based on these fatalistic, dramatic and somewhat depressing theories on news and their consumption, 39 artists were contacted and each one was granted with a space, a sort of an article, to do whatever they wanted with it. It has not been intended to generate any specific ideological discourse and there is no gift flag.

The concept of the newspaper has served us as a starting point but we don’t know if we would know how to define the result. Any description could seem reductionist, so we are going to limit ourself to saying that it is the outcome of an experiment and, although this description is unsatisfying, it is the only one that we dare to give.


︎︎︎ CASTELLÀ
Cuesta saber cómo empezar. The Posttraumatic es un periódico no periódico creado por creativo y artistas.

¿Por qué un periódico? Creemos que el periódico es un vínculo importante entre nuestra realidad social (construida a lo largo de los siglos por monstruos de tres cabezas y alguna que otra hada madrina) y el individuo que vive en ella. Porque es un elemento imprescindible para la comunicación y porque su contenido es, casi siempre, un puto drama.

Cuando Ulrich Beck, un señor leído, nos asegura que “Los medios de comunicación no responden a la inspiración de la ilustración sino a la del mercado y el capital” solo nos queda leer los artículos con el ceño fruncido, desconfiados y desarmados. Se nos confunde a voluntad del Tio Sam de turno y nos dedicamos a  consumir sus palabras como si fueran churros con cocaína para engordar una opinión que solo sirve para enfrentarse al vecino en una sobremesa. No sabemos si la información que tragamos es inventada, comprada, si son recortes del rincón del vago o si se trata de una verdad objetiva, absoluta, infinita y/o perfecta.

El periódico es un objeto muy común a nuestro alrededor que necesita ser revisado y, The Posttraumatic, aunque no pretenda ser el ideal, se ha propuesto como aire fresco.

A partir de estas bases fatalistas, dramáticas y un tanto depresivas sobre la información y su consumo, se contactó con 39 artistas y se les otorgó un espacio a cada uno, con aspecto de artículo, para que hicieran lo que les diera la gana con ellos. No se ha pretendido generar ningún discurso ideológico concreto y no viene ninguna bandera de regalo.

El concepto del periódico nos ha servido como punto de partida pero no sabríamos definir el objeto resultante. Cualquier descripción podría parecer reduccionista, por lo que nos vamos a limitar a decir que es el resultado de un experimento y, aunque la descripción flojee, es la única que nos atrevemos a dar.

︎︎︎ CATALÀ
Costa de saber com començar. The Posttraumatic és un diari que no és diari creat per creatius i artistes. 

Per què un diari? Creiem que el diari és un vincle important entre la nostra realitat social (construïda al llarg dels segles per grans malparits i, de tant en tant, alguna fada madrina) i l’individu que hi habita. Perquè és un element imprescindible per a la comunicació i perquè el seu contingut és, gairebé sempre, un drama.

Quan l’Ulrich Beck, un senyor llegit, ens assegura que “Els medis de comunicació no responen a la inspiració de la il·lustració sinó a la del mercat i el capital” només podem llegir els articles arrugant el front, desconfiats i desarmats. Se’ns confon a voluntat de l’Oncle Sam de torn i ens dediquem a consumir les seves paraules com si fossin xurros amb cocaïna per engreixar una opinió que només ens serveix per barallar-nos amb algun familiar durant la sobretaula.

No sabem si la informació que ens empassem és inventada, comprada, si són retalls del “rincón del vago” o si es tracta d’una veritat objectiva, absoluta, infinita i/o perfecta. El diari és un objecte molt comú al nostre voltant que necessita ser revisat i, The Posttraumatic, sense pretendre ser l’ideal, s’ha proposat com aire fresc.

A partir d’aquestes bases fatalistes, dramàtiques i segurament depressives sobre la informació i el seu consum, es va contactar amb 39 artistes i se’ls va atorgar un espai a cada un, amb aspecte d’article, perquè fessin o expliquessin el que els hi donés la gana. No s’ha volgut generar cap discurs ideològic concret i no ve cap bandera de regal.

El concepte del diari ens ha servit com a punt de partida però no sabriem definir l’objecte resultant. Com que qualsevol descripció podria semblar reduccionista, ens limitarem a dir que és el resultat d’un experiment i, tot i que la descripció sigui decebedora, és l’única que ens atrevim a donar.

Art direction & General discoordination: Octavi Serra
Publishing & Taking the trash out: Greta Rusttt
Weirdstrategies & MoneySpender: JanVormann
Advisory and Communicative cares: VictoriaRivers
Exclusive Spam: Charlotte Pyatt
MGMT & Pulling strings: Neus Masdeu & Aina canyelles
Newspaper make-up: Marta Ribas & Octavi Serra
Correction Squad: Claudia Serra & Aina Canyelles



info@theposttraumatic.com
︎